RESIDENCIAL COLONIA GÜELL, LA LLAR DELS AVIS

La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat. Origen El nom prové de munus, que significa regal en grec. Altres estudiosos afirmen que el seu origen pot provenir del terme àrab munna que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors. Tanmateix, al diccionari "Gazophylacivum Catalano-Latinum", de Joan Lacavallería, publicat a Barcelona l'any 1696, mona té una definició purament zoològica, però el Diccionari de la llengua castellana, de la Reial Acadèmia, ofereix en la seva edició de l'any 1783 la següent definició: "Catalunya, València i Múrcia. La coca o rosca que es cou al forn amb ous posats en ella amb closca per Pasqua de Flors, que en altres parts de la Península Ibèrica anomenen hornazo. " Segons el Costumari Català de Joan Amades, la mona ja es citada amb aques

Aquest és el mural dedicat a la primavera que penja a la sala d'estar de la Resi. Per fer-lo ha calgut molt paper de seda de diferents colors, retallar cuadrets i més cuadrets i enganxar-los tot omplint el dibuix prèviament escollit. Aquest matí, d’amagat, ha arribat la primavera. La duia penjada al bec, tot xisclant, una oreneta. L’oreneta ha alçat el vol i amb un cop d’ala lleugera ha segat un raig de sol i ha florit tota la terra. Núria Alb

Aquest any hem volgut crear un objecte relacionat amb la diada de Sant Jordi, que signifiqués l'essència del dia, i què millor que una rosa que fa les vegades d'un punt de llibre? De l'escola del Pau ens va arribar la plantilla d'una rosa, de la que hem fet 22 fotocòpies, i els i les àvies els hi han posat color seguint el seu criteri. Desprès les hem retallades i les hem dut a plastificar. Les hem tornat a retallar i vet aquí, un punt de llibre molt original! En Lino es mostra molt seriós pintant la flor, no vol sortir-se de la ratlla. A la Bernabela li va agradar tant, que es va animar i va pintar dues roses. La Lola com sempre, disposada a ajudar si es tracta de treballs manuals. A la Pepita també li encanta poder dibuixar. Fins i tot l'Elvira descobreix que posant una mica de paciència, li queda una rosa molt maca i gaudeix de l'experiència.

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de l

El bon temps ja ha arribat, lluny deixem el fred, els dies curts i les llargues nits de l'hivern. La Colònia Güell fa goig, doncs per arreu gaudim de l'explosió de la natura, els arbres tornen a tenir fulles, les flors ens saluden amb mil colors i mil aromes, el sol ens acarona amb calidesa i els ocells ens regalen els seus millors cants. Ve de gust sortir al jardí havent esmorçat. I per què no? si ens recorda vells temps quan cuidàvem l'hort al poble, reguem les flors del jardí. La Natàlia, la nostre fisioterapeuta,aprofita per fer-nos caminar pels voltants de la casa, i la Neus, la perruquera de la Resi, ha vingut aquest matí per fer-nos la manicura. Aquest senyor tan simpàtic és en Valero, un avi que ens ha arribat fa poques setmanes. En Valero és natural de Calaceite (Terol, però vivia a L'Hospitalet i treballava fins fa molt poc fent de barber. A la Isabel ve a visitar al seu marit Manuel molt sovint, i el que més li agrada és poder passejar amb ell. Oi que fan bon