UN ESTIU A LA RESI
IMATGES DEL DIA DIA DE L'ESTIU
Reprenc el blog quan l'estiu ja ha vençut i fa uns dies que hem estrenat la tardor, les orenetes han marxat, el temps s'escola entre els dits com la sorra, implacable, toçut, obstinat. I malgrat que a la Resi vivim el present, *Aquí i Ara*, vull deixar constància del viscut, imatges que molts ja coneixeu, doncs us les fem arribar a través del xat de famílies. És un document gràfic del nostre senzill i no per això menys apassionat dia a dia al costat de les nostres àvies i avis, de totes les persones que formem aquesta gran família que és la Resi.
(( MENTRE UN ÉSSER CREIX, NO ENVELLEIX))
V.B.Dröscher
RENTEM LA CARA AL VESTUARI DE L'EQUIP
Un dels valors del nostre Ideari és CUIDAR-SE, i per això tenim clar que les professionals que acompanyem a diari als nostres avis i àvies del que primer som conscients, és que ens hem de cuidar per poder cuidar.
Li hem rentat la cara al vestuari, i hem habilitat un petit racó on al arribar a la Resi, tot just abans de llegir se el parte del dia anterior, podem respirar-nos i atendre com arribem i què volem aportar al llarg de la jornada, a l'Equip i als residents.
Unes targetes amb diferents imatges i emocions i sentiments, pengen a una de les parets, i podem agafar-les i dur-les amb nosaltres, per recordar-nos amb allò que ens hem compromès a l'arribar.
ABANS
DESPRES
Un espai nostre, per ser conscients, per permetre's sentir-se i adonar-nos de la importància d'escoltar-se, de comprometre's, responsabilitzar-se i poder escoltar i comprometre's amb l'altre sempre des del cor.
((I QUAN HAGIS ARRIBAT AL CIM DE LA MUNTANYA, COMENÇARÀS A ESCALAR))
Kahlil Gibran
REVETLLA DE SANT JOAN
Cada any entrem a l'estiu celebrant amb alegria la revetlla de Sant Joan, el dia mes llarg de l'any. Enguany ho vam festejar al pati de la planta baixa de Mòdol i no va faltar música, bombetes, ni un munt de menjar deliciós, cava, el tradicional concurs de coques a càrrec de les families i les fonts de final de festa.
(( ESTIMA A L'HOME, PER QUE ELL ÉS TU))
N.Kazantzakis
UN HORT EN HOMENTGE
En Francisco Fernández ens va deixar abans de l'estiu després d'una llarga lluita contra el pàrquinson. Ell, amant de la naturalesa, treballador incansable, enamorat de la Vida, es mereixia que tornéssim a activar l'hort urbà que ell va inaugurar quan encara viviem a la Resi petita. Ara, el lloc privilegiat de l'hort que porta el seu nom, està al pati de la planta baixa de Mòdol. I entre tots i totes ens cuidem de cuidar-lo en nom seu.
tres anys separen aquestes dues fotografies
DECORACIÓ DE SOSTRES
la Gemma i l'Anna s'encarreguen de programar gran part de les activitats dels residents de la Resi, sobre tot les que tenen a veure en ocupar el temps d'oci. Ja sigui treballant aspectes físics, com psicomotrius, mentals, creatius o senzillament de buscar moments per compartir tot fent coses junts. La decoració del centre és una part important d'aquestes activitats. Al llarg d'aquest estiu entre totes i tots, hem decorat el sostre del menjador de Mòdol amb flors, i el sostre de la Sala Polivalent del mateix edifici, simulant un fons marí.
Això ens ha ocupat al llarg de moltes estones de treballs conjunts, amb la finalitat de posar maca casa nostra.
Menjador Mòdol
Hores i hores de feina, distrets.
Sala Polivalent Mòdol
ANIVERSARIS ESTIUENCS
Leonides, Dolores Tórtola, Jacinta, Manolita, VÍctor, Rosa García i Dolors Velasco
Daniela, Johanna, Neus,
Anna i Rosa
TALLER DE RESPONSABILITAT I DELICADESA
Amb l'Equip de Gerocultores procurem reunir nos mensualment per tal de fer formació en els recursos que considerem es necessiten per tal d'acompanyar al llarg del dia als nostres residents. Seguint l'ideari i la missió de la Resi.
Aquest estiu vam treballar la responsabilitat i la delicadesa, dos valors fonamentals que a vegades corren el perill de diluir-se en la rutina i cal recuperar-los.
Entre vàries dinàmiques per identificar les nostres emocions i reconèixen's en l'altre, vam aprendre el valor de concienciar-nos de que cada decisió que prenem té com a conseqüència una presa de responsabilitat personal. Que ser membre d'un Equip significa que tots anem a una i ningú no pot faltar i que la delicadesa a l'hora de tractar a l'altre, és una necessitat en quan a que som i treballem amb i per persones.
(...) y concluyo, que sólo "desaconteciéndome" de mi misma, parándome a respirarme, fijándome en los detalles, puedo contemplar la trama mayor, esa donde la vida se enreda en una suma de sutilezas. Es necesario que me pare, que observe, que sienta y me reencuentre. Y comprenda que según la mirada, ese paisaje ya conocido, que parece el mismo cada día, no lo es en absoluto. Puesto que cada día ocurren infinitos cambios. Me resisto a la brutalidad de la rutina que me automatiza y consigo así reencontrarme con la Delicadeza.
A.B.
SESSIÓ D'AFROYIN A LA RESI, AMB ANA CARRERA
el mètode afroyin serveix per conèixe't a través de la dança. Ballant aprens a conectar cos i ànima, a recuperar la teva escència, a comprendre la nostra estructura mental, física i emocional. I millorar-la.
l'Ana Carrera creadora i impulsora d'aquesta metodologia, ens va regalar una sessió on les àvies i avis de la Resi van poder gaudir al llarg d'una hora d'aquesta experiència.
UN MATÍ AMB ELS NENS DEL CASAL
Els nens del Casal de Santa Coloma van passar una nit al bosc d'aprop de la Resi, i a mig matí van venir a visitar-nos. Ens van delectar amb una senzilla representació sobre un Pallasso que decideix continuar al Circ gràcies al reconeixement i ajuda de tots els seus companys.
Despres vam compartir una sessió de gimnàstica amb la Natàlia i la Laura i vam acabar la sessió jugant tots plegats amb les pilotes.
Va ser una trobada molt enriquidora, crec que tant pels nens i nenes, com de segur pels avis i àvies. Només heu de contemplar els somriures d'uns i dels altres.
((LA RIALLA ES LA DISTÀNCIA MES CURTA ENTRE DUES PERSONES))
G.B.Shaw
La nostra companya es casava al Juny, i tot l'Equip de Professionals de la Resi, juntament amb els avis i àvies, vam decidir que havíem de cel.lebrar aquest aconteixement. Així doncs vam idear una mena de vestit de núvia, amb un llençol on les ávies van cosir floretes de ganxet i vam preparar una festa amb un munt de sorpreses.
En aquesta capsa hi havia un regal molt i molt especial.....El Gian!!!!!!
SEMPRE EN EL NOSTRE RECORD
Quan hom marxa, sempre deixa un buit. És igual el temps transcorregut entre nosaltres, l'espai deixat mai es torna a omplir, com quan explota una bombolla de sabó i queda aquella marca al terra que ens recorda que fa un moment s'enlairava la transparent bombolla.
Al llarg d'aquests mesos d'estiu ens han deixat alguns dels nostres avis i àvies, finalitzant així el seu viatge en aquesta Vida. Per a ells aquesta darrera part del blog.
Si et plau, digues on ets,
en quin racó puc no veure ´t
on puc dormir sense que em faci mal
Si et plau, digues on puc caminar
sense veure ´t les petjades ,
per on puc córrer sense recordar-te
i on puc descansar amb la meva tristesa.
Si et plau , digues quin és el cel
que no té l ´escalfor de la teva mirada
i quin és el sol que només té llum,
i no la sensació que em crides.
Si et plau , digues quin és el racó
on vas deixar la teva preséncia.
Si et plau, digues quin és el buit del meu coixí
on no vas deixar amagats els teus records.
Si et plau, digues quina és la nit
que no vindràs per vetllar-me els somnis.......
ÉS QUE NO PUC VIURE PERQUÈ
T´ENYORO
I NO PUC MORIR -ME PERQUÈ
T ´ESTIMO.
Jorge Luis Borges
Comentarios
Publicar un comentario